Patrimoni arqueològic
El passat de Montsant es reflecteix a través del seu patrimoni arqueològic.
- Muralles Islàmiques
- L’Aljub
- L’Esglèsia
- El Refectori
Muralles Islàmiques
L’antic monestir de Montsant delimitava a l’est de la muralla que baixa del Castell menor a la ciutat, i al nord amb la muralla de la ciutadella. Aquest perímetre emmurallat es conserva en gran part encara. La seua construcció data de l’època islàmica, encara que s’han produït abundants reparacions posteriors, les últimes durant les guerres carlistes del segle XIX. Des dels jardins de Montsant s’accedeix al camí de ronda de la muralla, el qual té unes vistes magnífiques. Entre les diverses torres destaca la imponent Torre del Sol de l’època almohade, prop de la qual va existir una de les portes de la ciutat antiga.
L’Aljub
El subsòl de Montsant conserva una cisterna medieval de quatre naus i dimensions grans. Segons el cronista Viciana (segle XVI) es va construir durant l’època en la qual Montsant fou un palau reial. Aquesta dada situaria la construcció entre el 1244-1304, pràcticament en la segona meitat del segle XII. Ha conservat la seua funció d dipòsit d’aigua fins la actualitat. L’aigua de pluja s’arreplega des del barranc de les Santes, que neix al peu del Castell menor. L’interior es pot visitar mitjançant l’escalera original de 29 escalons i un embarcador flotant modern que permet accedir a una de les naus amb comoditat. Els murs conserven gran quantitat de grafitti dels segles XVI i XIX.
L’Esglèsia
L´església és a la zona nord del jardí. El balcó del mirador sobre la ciutat es va construir damunt de la sagristia. Actualment s´està excavant el temple i ha aparegut una capella lateral d´estil neoclàssic i diverses claus de volta gòtiques que podrien pertànyer al claustre. La majoria mostren l´escut reial i una d´elles l´escut de la família Ferrer, senyors en l´Edat Mitjana dels llocs del Mas de la Costera i Manuel. El monestir de Montsant va tindre una església medieval d´estil gòtic que pareix que al segle XVI va ser reformat a l´interior amb ornaments d´estil renaixentista. Aquest temple va ser aterrat en part per construir un temple neoclàssic entre 1791 i 1796. L´església que va sorgir de les excavacions arqueològiques va tindre en entre els seus altars un privilegiat consagrat a San Bernat, un altre al Santíssim Crist i altres a la Verge. El temple monàstic té dues portes, una lateral denominada «de difunts» i la principal als seus peus (cap al ponent). Una tercera porta comunicava amb el claustre. Junta a aquesta porta claustral va ser soterrat l´abat Queixal del monestir de Poblet, qui va morir pres al castell de Xàtiva.
El Refectori
L´edifici de l´actual restaurant va aprofitar un ala del monestir on probablement s´allotjava la porteria i el refectori. Es pot percebre el mur de tàpia del segle XIV. Es conserva una porta o finestra interior renaixentista decorada amb aus i vegetació. Als murs hi ha fragments de nervis i claus gòtic-renaixentistes del segle XVI, així com restos de làpides sepulcrals. El menjador principal del restaurant el presideix un panel de rajoles devotes del segle XIX dedicat a la Verge de l´Aljub, lloc d´on procedeix. És obra del pintor ceràmic Francisco Dasí.
