Línea de temps
La situació de l'hotel, al costat del camí que condueix de la ciutat al castell, va fer de Montsant un lloc privilegiat en la història de Xàtiva al llarg dels segles.
L’antiguitat
Dominació visigoda
Època islàmica
Palau reial
El monestir
Els Borja
Felipe V
Quarter i desamortització
Casa de camp
L’hotel
L’antiguitat
Les primeres restes d’urbanisme a la ciutat de Xàtiva pertanyen a l’Edat del Bronze (s. VIII-VII a.E.). Durant l’època ibèrica la ciutat de Saetabi va encunyar moneda i va guanyar gran importància estratègica i comercial. La dominació romana va convertir Saetabis en un municipi de l’Imperi, cèlebre per la producció de teixits de lli, tal i com esmenta l’escriptor Catul en els seus poemes.
Dominació visigoda
Durant aquest període la ciutat va tindre dignitat episcopal. La catedral visigoda va estar situada al mateix lloc on avui s’alça l’ermita de Sant Feliu. En les Actes dels Concilis de Toledo consta la participació de diversos bisbes xativins. El Museu municipal conserva un altar romà cristianitzat amb la inscripció de consagració del bisbe Atanasi i una creu amb relleu d’Agnus Dei.
Època islàmica
A l’època islàmica (s. VIII-XIII) Xàtiva va ser una ciutat important de Al-Àndalus. Una part considerable de les muralles que quedaren en peu son d’aquest període. A la fi del Califat, l’escriptor de Córdoba Ibn Hazam es va refugiar a la ciutat, on va escriure l’obra «El collar del colom: tractat de l’amor i els amants». Montsant era aleshores un conjunt d’edificis i jardins on residia el poder polític de la ciutat.
Palau reial
Jaume I, conqueridor de la ciutat en el segle XIII, va establir a Montsant la residència reial de Xàtiva. El monarca i els seus successors Pere II, Alfons II i Jaume II van conservar la propietat reial de Montsant. Durant uns anys va ser la residència palatina de la princesa bizantina exiliada Eudoxia Làscaris Durant aquesta primera etapa cristiana es va construir l’aljub gran que encara es conserva.
El monestir
A principis del segle XIV el rei Jaume II va fundar a Montsant un monestir de monges del Císter. Es va construir l’església, el claustre, l’ala capitular i diverses dependències. Al segle XVI es van realitzar obres importants d’estil renaixentista. Després del Concili de Trento les monges van ser expulsades del monestir i substituïdes per monges del proper monestir cistercenc de Valldigna.
Els Borja
A finals de l’Edat Mitjana, al segle XV, el Regne de València va viure un moment de lluor en tots els àmbits: econòmic, artístic, literari… Eclesiàstics d´una família de la ciutat, els Borja, estarien coronats dues vegades amb la tiara de San Pere: Calixte II i Alexandre VI. Alexandre va comprar la Corona del ducat de Gandia per als seus fills i posteriorment la família hauria de comptar amb un tercer gran personatge: Sant Francesc de Borja.
Felipe V
A l’any 1700 va morir el rei Carles II sense descendència i el Regne de València es va veure involucrat en la Guerra de Successió, un conflicte bèl·lic que implicava a les potències europees. Aragó, Anglaterra, Holanda, Àustria i Portugal van recolzar la causa de Carles d’Àustria. Castilla i França van recolzar a Felipe d’Anjou. La batalla d’Almansa a l’any 1707 va comportar la derrota de Carles en terres valencianes. Com a càstig, Xàtiva va ser assetjada, saquejada i incendiada per les tropes de Felip V. Més tard el monarca rebatejaria la població com «Colonia nueva de San Felipe». El Regne de València va perdre el seu Parlament, les seues lleis, la seua moneda i l’ús oficial de la seua llengua. El Museu Municipal conserva, penjat a l’inrevés, el retrat oficial de Felip V que al segle XVIII va estar al saló de plensde l’Ajuntament. El quadre es troba de la mateixa forma des dels anys cinquanta del segle XX com a represàlia simbòlica per haver incendiat la ciutat.
Quarter i desamortització
El monestir de Montsant va estar ocupat per forces militars durant la Guerra de Successió i l’ocupació napoleònica. Al 1820 l’estat espanyol va realitzar una primera desamortització que el ministre Mendizábal convertiria en definitiva l’any 1835. El monestir va ser destinat a l’asil de vídues i pobres, i va ser venut a particulars al 1855 procedint a la demolició de l’església i el claustre.
Casa de camp
Després de la Desamortització de Mendizábal, Montsant va passar a ser una propietat particular. El monestir va ser enderrocat per vendre els seus materials de construcció i es van aprofitar els murs de l’ala exterior per construir una casa de camp. Durant més d’un segle l’edifici va acomplir aquesta funció de residència privada, que va ser propietat de l’avi de l’escriptor alcoià Juan Gil-Albert, qui va estiuejar ací durant la seua infància. La distribució dels jardins actuals pertany a aquesta època.
L’hotel
A l’any 1994 es va inaugurar l’Hotel Montsant. Al 2009 va ser adquirit per l’empresa de Xàtiva INELCOM S.A., dedicada al disseny i la fabricació d’equips electrònics i eficiència energètica.
L’antiguitat
Les primeres restes d’urbanisme a la ciutat de Xàtiva pertanyen a l’Edat del Bronze (s. VIII-VII a.E.). Durant l’època ibèrica la ciutat de Saetabi va encunyar moneda i va guanyar gran importància estratègica i comercial. La dominació romana va convertir Saetabis en un municipi de l’Imperi, cèlebre per la producció de teixits de lli, tal i com esmenta l’escriptor Catul en els seus poemes.
Dominació visigoda
Durant aquest període la ciutat va tindre dignitat episcopal. La catedral visigoda va estar situada al mateix lloc on avui s’alça l’ermita de Sant Feliu. En les Actes dels Concilis de Toledo consta la participació de diversos bisbes xativins. El Museu municipal conserva un altar romà cristianitzat amb la inscripció de consagració del bisbe Atanasi i una creu amb relleu d’Agnus Dei.
Època islàmica
A l’època islàmica (s. VIII-XIII) Xàtiva va ser una ciutat important de Al-Àndalus. Una part considerable de les muralles que quedaren en peu son d’aquest període. A la fi del Califat, l’escriptor de Córdoba Ibn Hazam es va refugiar a la ciutat, on va escriure l’obra «El collar del colom: tractat de l’amor i els amants». Montsant era aleshores un conjunt d’edificis i jardins on residia el poder polític de la ciutat.
Palau reial
Jaume I, conqueridor de la ciutat en el segle XIII, va establir a Montsant la residència reial de Xàtiva. El monarca i els seus successors Pere II, Alfons II i Jaume II van conservar la propietat reial de Montsant. Durant uns anys va ser la residència palatina de la princesa bizantina exiliada Eudoxia Làscaris Durant aquesta primera etapa cristiana es va construir l’aljub gran que encara es conserva.
El monestir
A principis del segle XIV el rei Jaume II va fundar a Montsant un monestir de monges del Císter. Es va construir l’església, el claustre, l’ala capitular i diverses dependències. Al segle XVI es van realitzar obres importants d’estil renaixentista. Després del Concili de Trento les monges van ser expulsades del monestir i substituïdes per monges del proper monestir cistercenc de Valldigna.
Els Borja
A finals de l’Edat Mitjana, al segle XV, el Regne de València va viure un moment de lluor en tots els àmbits: econòmic, artístic, literari… Eclesiàstics d´una família de la ciutat, els Borja, estarien coronats dues vegades amb la tiara de San Pere: Calixte II i Alexandre VI. Alexandre va comprar la Corona del ducat de Gandia per als seus fills i posteriorment la família hauria de comptar amb un tercer gran personatge: Sant Francesc de Borja.
Felipe V
A l’any 1700 va morir el rei Carles II sense descendència i el Regne de València es va veure involucrat en la Guerra de Successió, un conflicte bèl·lic que implicava a les potències europees. Aragó, Anglaterra, Holanda, Àustria i Portugal van recolzar la causa de Carles d’Àustria. Castilla i França van recolzar a Felipe d’Anjou. La batalla d’Almansa a l’any 1707 va comportar la derrota de Carles en terres valencianes. Com a càstig, Xàtiva va ser assetjada, saquejada i incendiada per les tropes de Felip V. Més tard el monarca rebatejaria la població com «Colonia nueva de San Felipe». El Regne de València va perdre el seu Parlament, les seues lleis, la seua moneda i l’ús oficial de la seua llengua. El Museu Municipal conserva, penjat a l’inrevés, el retrat oficial de Felip V que al segle XVIII va estar al saló de plensde l’Ajuntament. El quadre es troba de la mateixa forma des dels anys cinquanta del segle XX com a represàlia simbòlica per haver incendiat la ciutat.
Quarter i desamortització
El monestir de Montsant va estar ocupat per forces militars durant la Guerra de Successió i l’ocupació napoleònica. Al 1820 l’estat espanyol va realitzar una primera desamortització que el ministre Mendizábal convertiria en definitiva l’any 1835. El monestir va ser destinat a l’asil de vídues i pobres, i va ser venut a particulars al 1855 procedint a la demolició de l’església i el claustre.
Casa de camp
Després de la Desamortització de Mendizábal, Montsant va passar a ser una propietat particular. El monestir va ser enderrocat per vendre els seus materials de construcció i es van aprofitar els murs de l’ala exterior per construir una casa de camp. Durant més d’un segle l’edifici va acomplir aquesta funció de residència privada, que va ser propietat de l’avi de l’escriptor alcoià Juan Gil-Albert, qui va estiuejar ací durant la seua infància. La distribució dels jardins actuals pertany a aquesta època.
L’hotel
A l’any 1994 es va inaugurar l’Hotel Montsant. Al 2009 va ser adquirit per l’empresa de Xàtiva INELCOM S.A., dedicada al disseny i la fabricació d’equips electrònics i eficiència energètica.