Les primeres restes d'urbanisme en la ciutat de Xàtiva pertanyen a l'Edat del Bronze. Durant l'època ibèrica la ciutat de Saetabi va encunyar moneda i va assolir gran importància estratègica i comercial. La dominació romana va convertir Sætabis en un municipi de l'Imperi, cèlebre per la producció de teixits de lli, tal com esmenta l'escriptor Catul en els seus poemes.

Durant este període la ciutat va tindre dignitat episcopal. La catedral visigoda va estar situada on hui s'alça l'ermita de Sant Feliu. En les Actes dels Concilis de Toledo consta la participació de diversos bisbes setabenses. El Museu municipal conserva un altar romà cristianitzat amb la inscripció de consagració del bisbe Atanasi i una creu amb relleu de l'Agnus Dei.

En època islàmica Xàtiva va ser una important ciutat d'Al-Àndalus. Una part considerable de les muralles que queden en peu són d'este període. Al final del Califat, l'escriptor de Còrdova Ibn Hazm es va refugiar en la ciutat, on va escriure l'obra "El collar de la colom: tractat de l'amor i els amants". Montsant era llavors un conjunt d'edificis i jardins on residia el poder polític de la ciutat.

Jaume I, conqueridor de la ciutat en el segle XIII, va establir en Montsant la residència reial de Xàtiva. El monarca i els seus successors Pere II, Alfons II i Jaume II van conservar la propietat reial de Montsant. Durant uns anys va ser la residència palatina de la princesa bizantina exiliada Eudòxia Làscaris. Durant esta primera etapa cristiana es va construir l'aljub gran que encara es conserva.

A començaments del segle XIV el rei Jaume II va fundar en Montsant un monestir de monges del Cister. Es va construir l'església, el claustre, l'aula capitular i diverses dependències. En el segle XVI es van realitzar importants obres d'estil renaixentista. Després del Concili de Trento les monges van ser expulsades del monestir i substituïdes per monjos del pròxim monestir cistercenc de Valldigna.

En la tardor de l'Edat Mitjana, en el segle XV, el Regne de València va viure un moment d'esplendor en tots els àmbits: econòmic, artístic, literari… Eclesiàstics d'una família de la ciutat, els Borja, seran coronats per dues vegades amb la tiara de Sant Pere: Calixt II i Alexandre VI. Alexandre va comprar a la Corona el ducat de Gandia per als seus fills i posteriorment la família comptaria amb un tercer gran personatge: sant Francesc de Borja.

L'any 1700 va morir el rei Carles II sense descendència i el Regne de València es va vore embolicat en la Guerra de Successió, un conflicte bèl·lic que va implicar les potències europees. Aragó, Anglaterra, Holanda, Àustria i Portugal van recolzar la causa de Carles d'Àustria. Castella i França van recolzar a Felip d'Anjou. La batalla d'Almansa en 1707 va comportar la derrota de Carles en terres valencianes. Com a càstig, Xàtiva va ser assetjada, assaltada, saquejada i incendiada per les tropes de Felip V. Més tard el monarca va rebatejar la població com a "Colònia nova de Sant Felip". El Regne de València va perdre el seu Parlament, les seues lleis, la seua moneda i l'ús oficial de la seua llengua. El Museu Municipal conserva, penjat al revés, el retrat oficial de Felip V que en el segle XVIII va estar en el saló de plens de l'Ajuntament. El quadre es troba així des dels anys cinquanta del segle XX com a represàlia simbòlica per haver incendiat la ciutat.

El monestir de Montsant va ser ocupat per forces militars durant la Guerra de Successió i l'ocupació napoleònica. En 1820 l'estat espanyol va realitzar una primera desamortització que el ministre Mendizábal convertiria en definitiva l'any 1835. El monestir va ser destinat a asil de vídues i pobres, sent venut a particulars en 1855 procedint-se a la demolició de l'església i del claustre.

Després de la Desamortització de Mendizábal, Montsant va passar a ser una propietat particular. El monestir va ser enderrocat per a vendre els seus materials de construcció i es van aprofitar els murs de l'ala exterior per a construir una casa de camp. Durant més d'un segle l'edifici va complir esta funció de residència privada, que va ser propietat de l'avi de l'escriptor alcoyà Juan Gil-Albert, qui va estiuejar ací durant la seua infància. La distribució dels jardins actuals pertany a esta època.

Després d'una acurada restauració que va respectar els elements històrics de l'edifici, Montsant va reobrir les seues portes com a hotel en l'any 1994. En 2009 va ser adquirit per l'empresa INELCOM S.A., dedicada al disseny i fabricació d'equips electrònics i eficiència energètica.