Descobrix un enclavament privilegiat en Xàtiva, goja del patrimoni arqueològic de Montsant i dels llocs d'interés en l'entorn.
Només perdent-se pels carrers del casc antic trobarem al atzar edificis i àmbits urbans interessants. Cal visitar la Seu, el temple principal de la ciutat, construït entre els segles XVI i XX. Malgrat la seua categoria de col·legiata, sempre va ambicionar recuperar la seu catedralícia d´època visigoda, tenint en compte la magnitud de les seues proporcions. Compta amb un museu d´art cristià molt recomanable i també és possible pujar a l´imponent campanar. Molt prop de la base del campanar trobarem un colossal retaule de rajoles valencianes del segle XVIII.
A la plaça de la Seu està la façana de l´Hospital de la ciutat, de estil renaixentista i la porta de la capella gòtica. Un poc més baix està la plaça del Mercat, on és possible prendre alguna cosa tant de dia com de nit. Xàtiva compta amb un Museu de Belles arts a la Casa de l´Ensenyança i un Museu d´arqueologia a l´Almodí. Ambdós edificis estan a tir de pedra i ofereixen nombroses obres d’interès.
Algunes esglésies de la ciutat son de vista obligada. Sant Francesc és un temple gòtic del segle XIV on podem admirar el retaule de la Verge de la Llet obra del pintor Valentí Montoliu. L´església de Sant Pere compta amb pintures murals medievals, criptes i tres retaules pictòrics. El retaule major consta de taules del gòtic internacional i altres pintures de la primera època del Mestre d´Alzira (segle XVI). Un retaule del Mestre de Xàtiva (segle XV) i altre el Mestre de Borbotó (segle XVI).
Els carrers de la ciutat conserven diverses fonts antigues, la més coneguda pot ser la dels 25 dolls, i la més antiga la de la plaça de la Trinitat. Entre els seus jardins destaquen en els dos extrems de la ciutat el jardí del Bes i el del Palasiet.
Llocs d'interés
- Ermita de Sant Josep
- Ermita de Sant Feliu
- La Nevera y las Cuevas
- El Castell
Ermita de Sant Josep
L´ermita de Sant Josep és un edifici neoclàssic construït entre els segles XVIII-XIX sobre una ermita medieval consagrada a santa Bàrbara. Del desaparegut temple gòtic subsisteix només una volta de creueria a la base del campanar. L´ermita conserva moltes làpides sepulcrals de marbre i algunes de rajola. Destaca una sala annexa amb revoltons renaixentistes al sostre i l´escalera que puja des de la sagristia fins a una de les tribunes, literalment xapada amb restos de rajola de l´època rococó.
Davant el presbiteri es troba la cripta del gremi de paletes, tancada amb el seu segell. Els fusters també van ser patrons de l´ermita i deixaren constància del seu bon fer a les portes de la sagristia, d´estil rococó. A l´exterior hi ha una creu renaixentista de pedra.
Ermita de Sant Feliu
L´ermita de Sant Feliu és el temple més antic de la ciutat, i ha estat construït al segle XIII. L´atri aprofita fragments de columnes romanes de diferents edificis. La porta és d´estil romànic. L´interior conserva una pila d´aigua beneïda d´alabastre amb el Naixement i l´Adoració dels pastors. Als murs podem admirar diverses pintures murals del segle XIV i el retaule major de principi del segle XVI. Aquesta obra s´ha atribuït al pintor anomenat Mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó, del taller del qual es conserven altres obres a la ciutat i també va pintar l´Epifania INELCOM. Les Bigues de fusta de la teulada que cobreix el presbiteri encara son originals i conserven la policromia. Als carreus dels racons de l´edifici encara s´aprecien les marques dels mestres pedrers.
LA NEVERA Y LAS CUEVAS
La Nevera és un edifici semisoterrani que es va construir al segle XVII per emmagatzemar la neu que s´arreplegava en la baixant del castell. A mitjans del segle XIX encara s´utilitzava. Una volta de maó coberta originalment per un sostre cònic protegeix l´interior dels raigs del sol. L´edifici és accessible a través de l´antic túnel de desguàs.
Molt prop es troba la Cova dels Coloms, convertida en santuari a mitjans del segle XX, i la Cova de les Gotetes. Aquesta darrera allotja una balsa subterrània en la roca que recull l´aigua que poc a poc filtra la muntanya.
El Castell
L´origen del castell de Xàtiva es situa en l´Edat de bronze i l´època ibèrica. El seu aspecte actual es va configurar en època islàmica i ha patit innumerables modificacions i percaços arquitectònics La Guerra de Successió, el terratrèmol de 1748 i les guerres napoleòniques, més l´abandó posterior de la fortalesa, provocaren la seua ruïna. Destacarem la Porta dels Socors, que obri el castell a la vall de Bisquert i la capella neogòtica de Sant Jordi. L´escalinata propera conserva tres canyons originals del castell. Més amunt es troba l´aljub medieval del Malanyat, la capella gòtica de Santa Maria (segle XV) i el calabós medieval on va estar pres l´últim comte d´Urgell.